La última nit del món
renunciaries a morir?,
ja tinc tants d'anys que no t'ho pots imaginar,
i un únic desig...
Desordenaria els teus pensaments
i et besaria el coll a poc a poc.
Desenredaria el teu cabell i et mossegaria per primer cop,
amb música de fons (un vals vienès..., estaria bé!).
Un instant cal tant sols, no més,
i renaixeràs fins a la última nit del món,
un instant serà suficient per a mantenir
immaculat el teu encant atemporal...
Desendreçaria el teu vestit
i et feriria el coll amb un sol bes,
sóc el principal sospitós, vampir extraoficial,
la teva sang tindré i a canvi tu, immortalitat
i una nova vida, eterna, prenc de tu l'elixir de
l'eterna joventut.
Un instant, cal tant sols, no més,
per renéixer lliures del temps, un instant,
serà suficient i una nova vida eterna,
donem te l'elixir i renuncia a morir fins a
la última nit del món, vida eterna,
sento el teu pols i el veloç galop del teu cor
a la meva sang...
I cada matí ens adormirem fins a la nit,
última nit del món.
Autor(es): Ricard Puigdomènech