És confús
pot semblar poc però és suficient avui per dir:
deixem-nos de santes creus i altres romanços,
de combregar amb rodes de molí.
Si caduca la fe amb el pontificat,
ja no és renovable com el carnet d'identitat i "som i serem"
en la fe dels nostres pares un fracàs.
Però és que està fotut, està cardat,
creure en un déu o en la política del benestar,
seré un descregut, un desmemoriat,
que recorda tant sols quatre manaments per consagrar,
el de no fer mal ni massa bé tampoc,
aprendre a estimar i deixar-me estimar també,
no ser dolent ni massa bo,
no estar sotmès a plaers d'autosatisfacció.
És confús. És confús de saber cap on anem i d'on venim
i on estem exactament, ja tenim la clau
però ara ens falta la porta des d'on accedir al genuí edèn,
és confús, és confús quan pensem en què consistirà el més enllà,
des del més quí res està clar i la fe dels nostres pares tant sols a ells els salvarà.
Venint i anant encaminats del son profund
cap a l'oblit etern tancant els ulls per veure-hi clar,
quin és el joc i com collons s'hi ha de jugar,
de creure en mi, de creure en tu, ara que ens han oblidat els mags,
vine i anem cap a un incert demà que millorats i junts ens veurà arribar.
Però és que està fotut...
És confús. És confús de saber cap on anem i d'on venim
i on estem exactament, com es pot contraure compromís,
en nom de l'esperança per renéixer dins el paradís,
es confús, és confús quan pensem en què consistirà
el més enllà, des del més aquí res està clar
i la fe dels nostres pares tant sols a ells els salvarà.
És confús. És confús de saber cap on anem i d'on venim
i on estem exactament, ja tenim la clau
però ara ens falta la porta des d'on accedir al genuí edèn,
és confús, és confús quan pensem en què consistirà el més enllà,
des del més aquí res està clar i la fe dels nostres pares tant sols a ells els salvarà.
Autor(es): Ricard Puigdomènech