Ho comprenc
són fets qui escoltem murmurar,
alguna cosa de més saben de nosaltres...
Alguna cosa inexcusable amb mots que
no són més que paraules raonables.
Ets aquí però tant lluny...,
t'escric per tenir-te a prop en la distància,
ets amb mi però tant lluny...
d'aquí i del que sento res no en saben les
paraules... Una vegada més.
És l'enyor incalculable amb mots
però altre cop amb tu jo puc imaginar-me
una vegada més imprecís,
t'escric per lliurar-te de l'oblit i la distància.
Ets aquí, però tant lluny...
enllà, dins el nucli el misteri inexpugnable,
ets amb mi, però tant lluny...,
d'aquí i del que sento les paraules res no en saben,
ets aquí... Aquí, les paraules seran oblidades,
ets amb mi..., aquí, les que tenim ja estan gastades.
Ho comprenc, sense paraules.
Autor(es): Ricard Puigdomènech