El turó
Dalt del turó, vivien els homes
escapaven lluny de tot
el que els esclavitzava.
Vivien com a animals
s'amagaven dins les coves
feien un gran foc i allà s'esclafaven.
veien sortir el sol, cada matinada,
conquerien els turons
quan veien llum estranya.
Passejaven cercant la pau
que els humans no trobaven,
encara que ho tenien tot,
mai els bastava.
Dalt del turó vivien els homes, perduts com a folls, cercaven silencis, perfums i colors, cercaven fugir del sorolls.
Partiren de les ciutats,
deixant feines i cases buides,
gegants acaramullats,
Travessaren l'arc de Sant Martí,
després d'un dia de pluja,
pujaren dalt dels cims,
fins tocar amb les mans la lluna.
Botaven de flors en flors,
celebrant el primer dia
agafaven dàtils i figues
dels arbres que allà hi havia.
Veien volar els ocells,
menjaven el que tenien
miraven els pobles llunys,
i els homes com en fugien.
Autor(es): Tomeu Caldentey