L'espurna
Més enllà, de finestres tancades
Es veu, un món obert i salvatge,
però quan, camines despertes,
avançant pel lloc que ens han dit que no toca
voldríem ser, unes serps invisibles
fugint de la costum que mana l'hora.
Quan la por no ens deixa ser lliure
Quan l'absurd ens calla i ens obliga
Jorn a jorn, torna la calma
la nit, desmesurada i lenta
ens aconsella i ens calla
la quietud, de la lluna plena,
ens diu, en mitja hora tot ve,
i en mitja hora tot passa.
discretament, pensant en la força
que ens mou i ens dona el coratge
surarem dins la bassa.
Quan la por no ens deixa ser lliure
Quan l'absurd ens calla i ens obliga
Sentim com plora el món,
però tots quedam impassibles
sentim com plora el món,
la nit no ens deixa ser lliures.
Autor(es): Tomeu Caldentey