El tren vermell
He pujat al tren vermell
és un tren petit i estret,
no hi ha ningú i fa vent
veig la televisió a cada paret.
Un home somrient que ha pres el sol
explica que tal va i com està el món
diu que fa fred al Pol Nord,
i que a l’Àfrica per fi ha mort tothom.
L’home de la tele somriu sense parar,
té les dents blanques i no mou mai el cap.
Ara anuncia la boda del marquès de tal,
i noves tècniques per estalviar,
i de passada diu que la sida ara ja
té l’exclusiva per matar.
La caixa idiota ens pren el pèl
ens segresta el cervell.
La caixa idiota ens pren el pèl
dins un tren vermell.
Tens els cabells negres i ben pentinats,
diu que a fora la pantalla res no és real,
que una bona feina és un regal,
que ell pertany als immortals.
Diu que la vida és un viatge en sistema Pal,
que l’emoció és canviar de canal,
l’home s’enganxa al meu cap
i jo potser l’hauré de matar.
L’home de la tele somriu sense parar,
té les dents blanques i no mou mai el cap.
Ara anuncia la boda del marquès de tal,
i noves tècniques per estalviar,
i de passada diu que la sida ara ja
té l’exclusiva per matar.
La caixa idiota ens pren el pèl
ens segresta el cervell.
La caixa idiota ens pren el pèl
dins un tren vermell.
Autor(es): Pep Solórzano / Isabel Fernàndez