Al límit del perill
T’agrada passejar-te per la corda fluixa
com un saltimbanqui de les hores bruixes.
Vols jugar net i apostes fort, ja ho sé
com un equilibrista dels colors del cel.
Treus el cap pel forat de l’escala
i lluites contra el mal que s’amaga.
Al límit del perill
t’agrada seure cada nit,
al límit del perill
t’agrada viure com a mi.
T’agrada el sabor amarg de la derrota,
i busques la ironia de les paraules boges
que puguis convertir a cada vespre
en el petit triomf que has tingut sempre.
Treus el cap pel forat de l’escala
i lluites contra el mal que s’amaga.
Al límit del perill
t’agrada seure cada nit,
al límit del perill
t’agrada viure com a mi.
Treus el cap pel forat de l’escala
i lluites contra el mal que s’amaga.
Al límit del perill
t’agrada seure cada nit,
al límit del perill
t’agrada viure com a mi.
Autor(es): Pep Solórzano