Núvols d’aram
de madurar, i el crepuscle encendrà
núvols d’aram, cortinatges de seda,
teló de fons pel jardí dels teus ulls.
Et besaré en el frau clos dels llavis,
i et diré els mots que he assajat lentament,
te’l escriuré amb la ploma dels dits,
damunt les fulles de la teva pell.
M’he anticipat com fa la clavellina,
quan té massa aigua entre l’aire i l’arrel,
i ara sols sé que la saba que corre
pels filaments fa embogir el cor.
La dona d’aigua que habita el teu somni
ens llançarà cortinatges de seda,
núvols d’aram, i tot el pensament
serà una heura trenada dins del blau.
Autor(es): Mercè Font, Mariona Font