Nascuts per córrer
les gotes rellisquen traçant amb cura la calma als
teus ulls
(ahh)
Camines perduda entre la gent que t’envolta
buscant un fil de llum
el teu jardí secret ha crescut tant
que ha tapat l’horitzó.
El camí a casa no deu ser molt lluny
sé que estàs cansada i creus que ja s’ha fet
tard
però sempre, sempre, sempre estaran
les nits quan despullats al mar
amb les mans ens fèiem tremolar
secrets que ens duien lluny
fent l’amor provocant els estels.
Matins que mai eren prou llargs
havíem nascut per córrer ja ho saps
no veus que estic davant
apropa’t…
(ahh)
Els músics ja marxen deixant-te sola a la sala
ballant la teva cançó
fora el fred crema tenyint de negre
la soledat als carrers
El camí a casa no deu ser molt lluny
se que estàs cansada i creus que ja s’ha fet
tard
però sempre, sempre, sempre estaran
les nits quan despullats al mar
amb les mans ens fèiem tremolar
secrets que ens duien lluny
fent l’amor provocant els estels.
Matins que mai eren prou llargs
havíem nascut per córrer ja ho saps
no veus que estic davant
apropa’t…
Que junts podrem tornar a sentir
la màgia escrita aquell estiu
quan l’essencial era tan senzill
quan sento que l’ànima se’n va
tan lluny que costa respirar
quan tan sols tu tens el secret
de sentir que a casa hi sóc
només amb tu, només amb tu, només amb tu.
(ahh)