Deixa'm ser
qui ompli de somnis el camí,
endur-me el fred fins a l’oblit
ser les ales que et duran
tan lluny que no vulguis tornar
ser les ganes d’oblidar-ho tot
teixir els estels d’aquesta nit
que a cau d’orella i vora el llit
ser l’últim secret.
Deixa’m ser el nord verdader
aquell diumenge assolellat
mirar-te quan no et veu ningú
equivocar-me al teu costat
vull ser la calma i tempestat
guardar les llàgrimes de soledat,
que dibuixin aquell suspir,
que recomforta tan a dins
i ens fa sentir que som vius.
T’apropes calmada
em toques, llegint-me a cada racó
cansada t’allunyes
endinsant els pensaments al mar.
Deixa’m ser el llibre infinit
deixa’m ser la vida
deixa’m fer-ho a mi
deixa’m ser-ho tot
deixa’m ser l’error
deixa’m fer l’amor
deixa’m fer-t’ho tot a mi.
Conduirem junts fins on el sol es pon
a una terra que abraça tan tan fort
on mai més, mai més, estarem sols.
on mai més, mai més, estarem sols.
Deixa’m ser una nit d’estiu
aquell concert inesperat
ser la cançó per recordar
Dibuixant missatges a la sorra
mentre plou al mar
una ampolla amb un vaixell a dins
somiant-nos en llibertat.
T’apropes calmada
em toques, llegim a cada racó
cansada t’allunyes
endinsant els pensaments al mar.
Deixa’m ser el llibre infinit
deixa’m ser la vida
deixa’m fer-ho a mi
deixa’m ser-ho tot
deixa’m ser l’error
deixa’m fer l’amor
deixa’m fer-t’ho tot a mi.
Conduirem junts fins on el sol es pon
a una terra que abraça tan tan fort
on mai més, mai més, estarem sols
on mai més, mai més, estarem sols.