Temps
els matins de pa amb tomàquet
fent mandres fins tard al llit
guardo tots els colors del teu oblit
recordo la promesa de quedar-te sempre amb
mi
recordo i ho guardo tot com un tresor dins meu
m’agrada emocionar-me al pensar-te
i encara m’emociona enyorar-te.
Fes-nos arribar si allà dalt és tot tal com vas
somiar
si creus que t’han rebut com cal
diga’ls-hi que aquí
ens falta cada dia el teu oblit, la teva pell, la
teva pau
encara se m’escapa pensar en tu.
Cada arruga una línia del que he escrit
ja no m’inquieta sentir que ets lluny d’aquí
obro la finestra i deixo escapar el sospir
més pur que tinc que em refà i em torna a casa
i m’ensenya a fer el camí
com gavines que acompanyen pescadors a port
no saps com m’emociona enyorar-te
m’agrada emocionar-me al pensar en tu
Fes-nos arribar si allà dalt és tot tal com vas
somiar
si creus que t’han rebut com cal
diga’ls-hi que aquí
ens falta cada dia el teu oblit, la teva pell, la
teva pau
encara se m’escapa pensar en tu.
Avui he teixit un fil que em porta a tu
com l’estel que guia
que em recordi si em perdo ser qui sóc
si se m’oblida pensar-te
si algun cop no recordo enyorar-te.
fes-nos arribar si allà dalt és tot tal com vas
somiar
si creus que t’han rebut com cal
diga’ls-hi que aquí
ens falta cada dia el teu oblit, la teva pell, la
teva pau.
Fes-nos arribar si allà dalt és tot tal com vas
somiar
si creus que t’han rebut com cal
encara se m’escapa pensar en tu
necessitava cantar-te
quantes nits desitjo somiar-te.