Malefici indecent
empasso odi a glopades
en tot allò que escric
per a no donar-te ales
i que em puguis reprimir
voltor, brut, miserable
psicòpata, assassí, maltractador implacable.
No em podràs reprimir, voltor, brut, miserable.
Recordo avui encara
amb melancolia
promeses de futur,
somnis que compartíem
una esperança ingènua
i petons de mentida
Un tros de mi llençat a les escombraries
Rancúnia, ingenuïtat i petons de mentida.
"Maleiré els teus fets, provocador indecent
Maleiré el moment, maledicció impotent
Et maleiré a tu i la gran mentida
amb que transformes la raó en turment.
Maleiré que hagués pogut fer molt més
Maleiré no haver alçat prou la meva veu,
maleiré el no ser, el no fer, el no viure
i ser on som, lligats de mans i peus!"
T'expresses amb maldat,
odi, fel i cinisme
T'adreces cap a mi
I em demanes civisme
Que no perdi els estreps
Que renunciï a viure
Que compri llibertat a preu de conformisme
Que no perdi els estreps que renunciï a viure
<<Maleiré els teus fets, provocador indecent...
Mentre algú encara cregui
que tot és possible
em mantindré alçat
empès per molts somriures
per mans que agafen mans
I un poble ferm i digne
Teixint la llibertat amb germanor, optimisme,
Amb mans que agafen mans i un poble ferm i digne.
Autor(es): Joan Boada