Vida, vine
totes les formes del teu cos.
Deixarem fora de l’equipatge
rancúnies odis i temors
Sobretot no ens deixéssim pas
pinzells, roba i papers en blanc
procurarem també portar:
ulleres de sol, un núvol ben blanc,
gresca i mitjons, companyes, companys,
la rauxa, la lluita i ganes d’estimar:
Vida, vida, vine, sigues
vull sentir el teu joc
i ser al lloc
et vull pertot,
vull respirar-te:
Pujar corrents al tren quan passa,
no importa l’hora ni cap on,
sentir el vent fregar-te la cara
fer del paisatge el teu lloc.
A l’horitzó indrets i llars
que ara s’acosten, ara se’n van
obrir el sarró, la ment en blanc
i riure com nou, aprendre a ignorar
sorprendre’t humil i mai deixar estar,
la rauxa, la lluita, ganes d’estimar...
Vida, vida, vine, sigues
vull sentir el teu joc
i ser al lloc
et vull pertot,
vull respirar-te:
Vida, vine, sigues, digue’m
si per tu sóc prou
prou bo
no vull dubtar
ni imaginar-te.
Autor(es): Joan Boada