Ara em cal
M’agradava el joc que ens portàvem
les carícies i les mirades
fins que un dia vaig adornar-me
que senties més del que em deies
Vaig pensar que podríem provar-ho
de seguida em vas obrir el cor
però notava el mal que et feia
jo no sentia pas el mateix...
...i una nit et vaig deixar, en silenci vaig marxar
i ara sento que no hi ets..., i a la pell
Ara em cal el teu somriure, les paraules, les mirades
tot allò que tu em donaves i que jo vaig refusar
I ara em falta el teu silenci i el suport que en tu tenia
i la pau que ens envaïa quan estàvem abraçats
Passa el temps i res no canvia
ja no sóc a la teva vida
eres tu qui per mi moria
i al final sóc jo qui ha perdut
I aquí em nego a renunciar, m’arrossego desquiciat
cap a tu amb el cor trencat..., derrocat
Ara em calen les carícies, el teu cos entre els meus braços
i aquell joc salvatge i tendre cada nit sota els llençols
I ara em falta el teu refugi, el teu ajut davant dels dubtes
i la fe que en mi tenies que del tot jo l’he perdut
I ara sol en un racó
ja sé prou bé què és l’amor
perquè un dia el vaig tenir
i l’he perdut jo i només jo
Autor(es): Enric Navarro