A la carretera
Sóc a la carretera i s’acaba Catalunya
d’aquí un moment hauré de dir-ho tot en castellà
sóc a la carretera i el sol també s’amaga
d’aquí un moment hauré de prémer el botó de les llums
Oh, oh, oh..., tot sol vaig fent camí
oh, oh, oh..., ningú pendent de mi.
Ja toca una parada és temps d’estirar les cames
i de fer un glop també: “un café con leche por favor”
Oh, oh, oh..., tot sol vaig fent camí
oh, oh, oh..., ningú pendent de mi.
Potser, potser, podria ser millor
però jo, però jo, avui estic content
potser, potser, m’enganyo a mi mateix
però jo, però jo, cantant veig passar el temps
Sóc a la carretera que els fars ara il·luminen
la solitud que creix i a dintre meu la pau reneix
sóc a la carretera i poquets cotxes hi queden
d’aquí un moment hauré d’abandonar-la jo també
Oh, oh, oh..., tot sol vaig fent camí
oh, oh, oh..., ningú pendent de mi.
Potser, potser, podria ser millor
però jo, però jo, avui estic content
potser, potser, m’enganyo a mi mateix
però jo, però jo, cantant veig passar el temps
Autor(es): Enric Navarro