Quan romans en silenci
Quan romans en silenci i no sé pas què penses
no dius ni una paraula, la mirada perduda...
Si sabés endinsar-me, i aconseguir percebre
els pensaments que t’envolten, de neguit o de joia
Quan romans en silenci sento una por tan forta
penso, i si és que em vol deixar?
No ho diu per no fer-me mal...
Quan romans en silenci i amb prou feines contestes
algun un gest per resposta, els ulls et parpellegen
Quan romans en silenci, tot i aquesta por meva
jo sé que t’estimo tant, només penso en contemplar...
...els ulls amb què em mires, les mans amb què em toques
i sento amb certesa, l’amor ferm que em dónes
La pell tan suau i els teus llavis tan tendres
que tinc el tresor més immens del planeta
Quan romans en silenci, jo sé que tu m’estimes
per bé que res no diguis, el que sents sí m’arriba
Quan romans en silenci la por ja l’he fet fora
només penso en compartir la quietud del teu sentir
i em poso a prop teu mentre tu m’acarones
i sense dir res ens diem tantes coses
Amb paraules no ho podríem expressar
i per tant és molt millor ja no parlar
Quan romans en silenci, i jo no sé què penses
és quan el temps s’atura perquè el teu cor s’expressa
Autor(es): Enric Navarro