Al bosc
Camino cap al bosc quan l’ànima no em veu,
com un ressuscitat buscant la seva creu.
Olor de molsa i vi al fons d’aquest barranc.
M’empasso el seu secret vermell i delirant.
I ara els dies són més llargs,
i entre branques veig pardals
que volen cap al nord.
Al ritme del cargol enfilo aquesta nit,
la meva processó no entén de penedits.
S’ha doblegat el temps, del món no queda res.
Ja només vull florir enmig dels esbarzers.
I ara els dies són més llargs,
i entre branques veig pardals
però s’ha girat el vent.
Autor(es): Edgar Riu