Ballem!
Arriba un moment
que s’acaba la festa,
baixa la pastilla,
s’encén la reserva.
La fatiga es posa al dia
i fa mandra la mentida,
és quan mola volar,
sense res més a fer
ni desfer
ni esperar.
És el temps
de ballar.
Ballem!
Ballem-li a la vida.
Ballem!
Encara que trista.
Ballem!
Ballem fora via.
Ballem sota el cel tot allò que estimem.
I ara el temps del viscut
vol que floti el futur,
quan la vista ja no afina
i els cabells van fent figa.
Quan ja no cal demostrar
ni perdre ni guanyar
és quan mola volar,
sense res més a fer
ni desfer
ni esperar.
És el temps
de ballar.
Ballem!
Ballem-li a la vida.
Ballem!
Encara que trista.
Ballem!
Ballem fora via.
Ballem sota el cel tot allò que estimem.
Ballo el teu cos quan somnio despert.
Ballo els meus fills quan de veritat miro.
Ballo els companys que he tingut al desert.
Del quiet no me’n fio, si ballo confio.
Ballem!
El ball per als més bojos que sí que hi veuen clar.
El ball per a la Teresa i el nen del terrat.
El ball per al poeta i els pardals al cap.
Mori la guerra, a la rotllana agafats.
Ballem!
Quan s’ha vençut la tensió
i s’ha oblidat la cacera,
quan s’il·lumina la funció
i el riure mata la pressa.
Disfrutant la companyia
i el misteri de la vida
és quan mola volar,
sense res més a fer
ni desfer
ni esperar.
És el temps
de ballar.
Ballem!
Ballem-li a la vida.
Ballem!
Encara que trista.
Ballem!
Ballem fora via.
Ballem sota el cel tot allò que estimem.
Autor(es): Joan Garriga