Bassiots
Botant per dins els bassiots
de cervesa que he vessat quan et veia jo passar començava el combat
De lluites dins el meu cap atrinxerats a un passat, dos bàndols de retirada que a un front s'han topat.
M'agrades, m'agrades, m'agrada escriure damunt fang. Així ningú ja no ho veurà tots els versos que t'he escrit, tots els versos que he esborrat. M'agrada escriure damunt fang així demà ja no hi seran, tots els versos que t'he escrit amb l'aigua s'han esborrat.
Escrit a l'esquena un adéu, mil racons per retrobar la felicitat dins meu i jo dins teu recordar, vivències que no han passat, paraules sense llaurar,
com una abella quan pica deixa el fibló i se'n va.
Se feia de vespre i jo pardalejant, pujant la fosca al cel, intentant enrajolar la mar de llums que s'encenen i s'apaguen, de cotxes que passen, de dies que s'envan i ja no tornaran. El meu alè és llarg com un dia fora pa, no tenc res a dir a part de no tenir res clar, sa vida és dura però més ho és l’asfalt, més ho és tenir una vida i guiar-te per manual. Paraules me sonen buides, segons d'on les sent sonar, del ventre m'arrabàs versos per poder seguir en combat, a vegades fer una passa és deixar-ho passar, que si la vida són dos dies, amb un de veure't ja en vaig sobrat.