Pany i clau

Escarràs


I record, tantes nits a la deriva cercant rumb i alternativa, per omplir aquesta buidor. Una farola que s’apaga quan s’encèn el dematí un carrer que mai acaba em condueix al meu destí
Però avui tot és diferent plou i enterra ja no es banya què volen aquesta gent? que truquen de matinada
Verges que resen amants del capital dictadura encoberta, patrimoni nacional. Som cant de cadernera dins gàbia constitucional, forjada per llei santa, tancada amb pany i clau.
M’aixec el dematí, amb ganes de colgar-me, no vull ser d’el caramull que acota el cap i diu que sí. Per la tele més mentides tot segueix igual que ahir, un país que et sodomitza amb polítics i cacics.