Feu que el món s’aturi
Feu que el món s’aturi
Amics meus, estic tornant.
Adéu, hivern, el sol em crida.
Adéu, antic amant.
L’escalf de la llum sobre les parpelles.
Tornant, estic tornant.
Un ull de vidre i un sol braç
Només són petits detalls.
Tot tranquil al racó
Sense cap crit, sense cap por.
Ningú al meu costat
A qui convèncer o enganyar.
Un silenci, un no-res,
Una disfressa que em vaig emprovar.
Invisible, tot espiant,
Rere un vidre, camí avall.
Vaig topar amb un estel
Perdut a un cel que creia alt.
Però, en fi, ho vaig fer,
I tots sabeu com va acabar.
Meves són les errades.
Meu, el temps perdut.
Vora el mar s’esvaeixen les petjades,
Però aquest terra és massa eixut.
Mira els estornells,
Són tan lliures allà a dalt.
Tots junts en moviment
Semblen estar ballant.
Vull trobar el meu lloc.
Remouré terra i cel.
M’he mogut cap a totes bandes
Fins poder estar-me quiet.