Lluna minvant
Pren la roba del calaix
He construït un búnquer a baix,
Sabates, mudes, forquilles i plats
Llaunes de conserves, aigua i pa torrat
Que no veus la lluna minvant?
Dient-nos que ens estem equivocant.
Viure és un miracle i un parany,
Ens emboliquem amb un ximple afany.
En un lloc ben fosc serem més segurs,
Hi haurà poc a perdre, hi hauran pocs ensurts.
He sentit la lluna minvant
Dient-nos que ens estem equivocant.
Apressats com l’univers
Enyorem esperar, però no ho sabem,
Vivim immersos en l’expansió,
D’aquí a cinc minuts potser serem tots morts
I al cel, la lluna minvant
Dient-nos que ens estem equivocant.
Reconeix el que et fa mal:
Els errors acumulats.
Sent el goig de disfressar-se de boig,
Salta de cap al fons del gorg,
Fosc mirall d’una lluna minvant,
Que repeteix que ens estem equivocant.
Adéu amor, amor ideal,
Peça de puzle que no he sabut trobar.
Te’n vas ben lluny, escalant,
Muntanya amunt, fins al penya-segat
Ben a prop de la lluna minvant
Esperant-te per morir o renunciar.