Horitzons verticals
Ets com una gota, en un dia de sol.
Tan rara i poca cosa, que te’n vas quan ningú vol.
Et miro i ja has marxat.
Te n’has anat d’hora o he fet tard?
Aquells arbres eren alts, horitzons verticals.
Tu impactaves lentament i et fonies com el temps,
que marxa i no diu res; que no pot anar al revés; que no el veiem però hi és.
I ja ha passat un mes. T’escolto i no em dius res.
Et miro i ja has marxat, però tu on coi has anat?
Te n’has anat d’hora o he fet tard?
Però tu on coi has anat?
T’esperaves però has marxat, que el sol t’ha evaporat, voleies cap al cel, ets pluja i seràs neu,
que ets freda i massa breu, ni t’he pogut dir adéu.
Et crido i ja has marxat
Però tu on coi has anat?
Anava d’hora i vaig fer tard!
Sempre vas d’hora i jo vaig tard.
Però tu on coi vas anar?
Vas marxar d’hora o vaig fer tard?
Ets com una gota, en un dia de sol.
Autor(es): Marc Amat