La pomera
Temps era temps,
En un prat desert
Una llavor tendra,
Comença a despuntar.
Uns infants,
Després d’haver menjat
Llençaren la poma
Dins d’un forat.
El sol i la terra,
Amb l’aigua del cel,
Criaren la poma
Perquè creixés bé.
Els anys passaren,
la pomera creixia
Expectació del poble
Per veure com cria
Però alguna cosa passa,
L’arbre pomes no fa
Sorprèn al poble,
Amb taronges ben grans.
L’alcalde espantat,
els Biòlegs cridà,
Com pot ser digué?
No ho entenien pas.
L’església intervení,
El diable l’ha posseït.
L’haurem de tallar
El poble cridà
Però què dieu? Els infants critiquen.
Per què tot ha de seguir una línia?
Coses estranyes, perill han de portar?
Així, moltes coses han de canviar.
El debat arriba al poble,
Les escoles l’estudien.
Grups d’experts l’analitzen,
Curiosos la visiten.
El avis en parlen,
Tants anys tot normal.
La societat canvia,
Fins i tot les pomeres ho fan.
Després de molt parlar,
Al final la gent va passar,
La pomera lliure era,
D’expectacions molestes.
El que no entenem,
No ho volem entendre pas,
Coses rares deien:
Això pels friquis va.
Però què dieu? Els infants critiquen.
Per què tot ha de seguir una línia?
Coses estranyes, perill han de portar?
Així, moltes coses han de canviar.
Temps era temps,
En un prat desert
Una llavor tendra,
Comença a despuntar.
Autor(es): Mater