Vells bells
Societats els abandonen,
Son vells i gastats,
Mai no valoren,
El que ells han passat.
Tancats en residències,
Van veient passar el temps
Els objectius que els ocupa,
Son molt més importants que ells.
Però els vells són bells,
Per molt que ens costi veure’ls,
Porten gepa i estosseguen,
I tots els anys a l’esquena.
Però hem de tenir clar,
Que també t’arrogaràs,
Pensa com vols que et tractin,
Quan et vagis fent més gran
La bellesa en tots ells,
Es mira del revés,
La bellesa en tots ells,
Es mira del revés,
Son els nostres vells,
Que envelleixen i es fan bells.
Tinguem cura de tots ells,
Que el present que ens pertoca,
És gracies als nostres vells bells.
Son els nostres vells,
Que envelleixen i es fan bells.
Tinguem cura de tots ells,
Que el present que ens pertoca,
És gracies als nostres vells bells.
Marginats, queden a fora,
De gran part de la societat.
No tenen veu i vot,
El seu torn ja ha passat.
Però toquem de peus a terra,
Tu ets qui ets gracies als vells,
El teu rostre que mantens,
Et ve donat gracies a ells.
Però hem de tenir clar,
Que encara que els costi escoltar,
Que no s’entrin gaire,
I que es fessin pregar.
Pensa per un segon,
La saviesa que porten al cos,
Hauries de parar una estona,
i deixar explicar qui son
Pensa per un segon,
La saviesa que porten al cos,
Hauries de parar una estona,
i deixar explicar qui son
Son els nostres vells,
Que envelleixen i es fan bells.
Tinguem cura de tots ells,
Que el present que ens pertoca,
És gracies els nostres vells bells. X4
Autor(es): Mater