Mare vull ser pescador
A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya,
una mare al seu fill
l'inculcà que fóra frare.
A dalt d'un vell monestir,
un jove amb hàbit de frare,
tot contemplant el blau mar,
tot contemplant el blau mar,
així a sa mare li parla:
Mare, vull ser pescador,
no m'ho privis dolça mare.
Ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frare.
Que soc fill de pescador,
i malgrat el teu dolor,
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors,
davant la Verge del Carme,
prega una mare amb fervor
veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
que marxà amb la mar en calma.
I mentre resa plorant,
en aquell precís instant,
torna el fill i així li parla:
Mare, vull ser pescador
no m'ho privis dolça mare
ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frare.
Que soc fill de pescador,
i malgrat el teu dolor,
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
Mare, vull ser pescador!
Autor(es): Popular