Mil muntanyes
Voldria dedicar-te aquesta nova cançó,
Fer-la ben senzilla, tot just quatre acords.
Però avui els deus s’han girat, no tinc les muses de costat;
potser que ho provi un altre dia, fins que trobi una melodia millor!!!
Temps era temps, que som del segle passat.
Un dia de juliol, els astres es van alinear.
Superant la timidesa, amb certa por en el fracàs….
qui ens hauria de dir aquell dia
que avui encara en parlaríem i que seguiríem plegats?.
I ha plogut molt, de tant en tant ens hem mullat.
Ens ho hem passat bé i també ens ha tocat plorar.
Evitant que l’emoció m’embargui, als quatre vents voldria cridar
que per tu repetiria, mil muntanyes pujaria
i mil tornaria a baixar.
Voldria dedicar-te aquesta nova cançó,
Fer-la ben senzilla, tot just quatre acords.
Però avui els deus s’han girat, no tinc les muses de costat;
potser que ho provi un altre dia, fins que trobi una melodia millor!!!
Seguir-te fins a la lluna,
ballar com la Ginger i en Fred,
veure “Cantant sota la pluja”,
fer les coses que solem fer.
I així estem bé!
El pas del temps ens fa pensar.
Voldríem convertir un minut en un instant neptunià.
Vull fer el trajecte que em quedi, agafant-te de la ma,
dibuixant el teu somriure, abraçant-te en despertar
i viure intensament l’endemà.
Voldria dedicar-te aquesta nova cançó,
Fer-la ben senzilla, tot just quatre acords.
Però avui els deus s’han girat, no tinc les muses de costat;
potser que ho provi un altre dia, fins que trobi una melodia millor!!!
Autor(es): Jordi V