Mirada suspesa
He retrobat la memòria
densa com un dia gris,
d’una mirada suspesa
volent-me fer fonedís,
quieta, causava tristesa
i em suprimia els sentits.
Ara de matinada ha començat a “tramuntanar”,
és gelosa i amaga si serà justa o s’excedirà.
Poso el meu cor en estat d’acollida,
tot esperant l’adopció.
He revisat la nostàlgia
només un hola i adéu,
com la visita d’un metge
fa que no sigui res greu,
l’aigua que no hagi de beure
deixo per una altre set.
Ara de matinada ha començat a “tramuntanar”,
és gelosa i amaga si serà justa o s’excedirà.
Poso el meu cor en estat d’acollida,
tot esperant l’adopció.
He visitat l’alegria
tot i no estar en el convit,
m’he preguntat si sabria
quedar-m’hi ben adherit,
no deu ser pas tan difícil
quan fins i tot està escrit.