Vagó esperança
A fora brilla la lluna d’or
La nit és freda i els estels glaçats
Sóc a la finestra mirant el carrer
No reconec cap mena de record
I el tramvia recorre la ciutat
En busca d’imatges
En busca d’uns avantpassats
A la plaça juguen a fet i amagar
Sota un vernís democràtic barat
La lluna en un cove s’ho mira rient
No n’hi ha ni un que digui la veritat
Els fills de bruixa s’ho miren penedits
I toquen guitarres
I dormen com nens al seu llit
I aquí va la banda tocant per els morts
Vesteixen negre i el rostre tapat
El plor dels insectes s’atura al moment
I un dels músics redobla el tambor
I cau el capvespre com un feixuc mall
Els homes no surten
Tothom es dedica a resar
I arriba el vagó esperança de nou
Molt pocs hi poden pujar aquest cop
La vida s’oxida com la via del tren
I alguns bitllets se’ls ha endut el vent
I el soroll que fa desperta tots els mals
I surten les feres i l’exprés arrenca
I grinyolen els temps
Autor(es): Bernat Costabella