El blues de la panerola
Quan es va llevar la finestra era tancada
A fora tota la gent discutia a bufetades
Se sentia estrany però res li feia mal
Va veure que el seu braç no era del tot normal
Que havia passat de nit en aquella habitació
Era potser mal d’ull va quedar-se en un racó
El doctor Migranya va arribar aquell mateix dia
Amb botes de cuiro vell i una forta olor a maria
No he vist mai va dir una cosa com aquesta
A fora al carrer tot eren tubèrculs i tempesta
De tot el que el noi deia no entenien ni un borrall
Va veure una panerola quan es va mirar al mirall
Els dies passaven, la família el repudiava
El pare es tirava al whisky quan la mare somicava
Bevent a glops l’oblit la beguda es va acabar
La premsa sense veure’l s’inventava titulars
A l’habitació tot sol l’ombra li estripava el cor
Ja només tenia potes i un escut marró al seu dors
Però va anar passant el temps, les parets ja se’l cruspien
Va mirar per la finestra i va veure que plovia
Va voler fugir per potes escapant-se carrer avall
El pare el perseguia empunyant un dels seus malls
Tot eren flaixos corredisses i esgarips
Fins que el pare el va pescar i d’un cop el va ferir
De nou a l’habitació, la seva còmode gàbia
No podia aguantar més, fumejava de la ràbia
Ja no va tornar a menjar fins que es va morir de fam
La família sense escrúpols ho va celebrar amb xampany
Havia acabat per ells aquell petit turment
El cert és que es va morir perquè era diferent