Tot em porta a tu
Són els teus cabells
Quan el vent els regira i els bufa vermells
O són els teus ulls
Marrons com la terra que aguanta els meus peus
Camino descalç pel teu ventre duent-te amb arreu
Tot em porta a tu
Com el riu porta al mar
I el camí duu a la llar
I no és el que tens
Que em porti a creure que ets el que ets
I ets la remor
Que ve i em desperta del somni més fosc
I ets aquell vent que neteja aquest món tan polsós
Tot em porta a tu
Com l’alba a l’ocàs
I la por duu al fracàs
Potser és quan somrius
Que tot mal em passa i em sento més viu
I el meu cor s’adorm
A les teves mans com un nen al bressol
Només de sentir la teva ombra ja no em sento sol
Tot em porta a tu
Com l’estel a l’infant
i el teu cor a l’afany
Autor(es): Bernat Costabella