Lluny d'aquí
Lluny d’aquí,
on no hi ha fronteres
Lluny d’aquí,
on el sol mai es pon
on els arbres viuen molts anys
i la mort viu amagada
sota l’ombra de l’albada
lluny d’aquí
on la terra encara es conrea
lluny d’aquí
on les armes no hi son
on encara hi ha veus a la salvatgia
i les paraules perden la por
de quedar tancades en la foscor
lluny d’aquí
on sempre es fa justícia
lluny d’aquí
on l’innocent viu tranquil
on el foc es amic de tothom
i son de cristall els candaus
i el colom blanc vola en pau
lluny d’aqui tot és tan fràgil
lluny d’aquí tot és normal
lluny d’aquí
on tota veritat és eterna
lluny d’aquí
on no hi ha ni guerra ni sang
on se’ns considera persones
i la bondat no té final
i guanya el bé sobre el mal