Vívida meva

Pistola


Sempre amb aquest afany de posseir-ho tot
Alimentant les dèries
Encegats per la subjectiva visió
Governats per la misèria

Per molt que estrenyis no pots abarcar-ho tot
Els pols iguals no s’atreuen
Tots som producte de la regeneració
Re-agrupament de matèria

Som pampallugues dins l’espai
Tombant cap a mil costats
Cap a punts equidistants

Dóna’m més del teu nèctar tan deliciós
De la teva efervescència
Vull consumir-te, vull devorar-ho tot
Impregnar-me de fragància

Que les papallones van cercant
Mentre aletegen inconstants
Per amunt i per avall

Ets l’alicient, ets el delit prodigiós
Tot lo demés queda enrere
Abandonant totes les consideracions
Són frases desfetes

Es relentitza el pas de les estacions
Movent-se a càmera lenta
Com un enigma d’impossible solució
Rompent pautes establertes
Ets l’objectiu assenyalant la direcció
Enorme clarividència
Ets el motiu que em concilia amb el món
Oh, vívida meva


Autor(es): Roger Pistola Mascaró