Com a un poquet àcida
A poc a poc, amb paciència, dibuixant
Sa cançó que m'empeny a continuar
A poc a poc, sense pressa, acariciant
Sa meva sort, sa meva gràcia, sa meva amant
Fas que me mogui amb una inèrcia natural
Sense por, ni suspicàcia, ni maldat
Ets sa remor de s'inconciència, acompanyant
Sa meva sort, sa meva gràcia, sa meva amant
A poc a poc desapareix lo artificial
I ses lleganyes a les que estem habituats
Sa sensació és neta, límpida i flamant
Sa meva sort, sa meva gràcia, sa meva amant
Que quan te toc sembla que se fonen ses mans
Ets com un joc que sempre vé de gust tastar
Ets sa raó que me fa seguir endavant
Sa meva sort, sa meva gràcia, sa meva amant
Com una poma que t'incita a menjar
Com una sàtira incisiva i llampant
Un poquet àcida però dolça al final
Sa meva sort, sa meva gràcia, sa meva amant