Del calaix al cel
Que a mi tot ja mes igual,
d'excusa cap, motius sobrants
obrir-me en canal aquí al davant,
incitant a que m'acabeu apallissant,
m'haureu de fer callar,
Cristina no m'espera allà dalt.
Tinc les veus del meu cap picant-me de mans,
ningú al volant ,amor no és personal
és l'afany de fer-me mal, res important,
menjar fang, rebentar-me els queixals
no hi ha pànic a xocar, li dono més gas
caure des de més alt,
agafant velocitat cada dia més pedant.
Baixa'm del pedestal
que tampoc n'hi ha per tant,
jo la meva hater number one
tu un simple aspirant,
baixa'm del pedestal
que tampoc n'hi ha per tant,
jo la meva hater number one
tu un simple aspirant
Faggot hunters maricons!
Del calaix al bloqueig, a l'estigma,
el meu cos la condemna que esquives
de la leña al fuego que quema (yah)
papeles de normas de mierda
Estic tancant la por dins d'aquell armari
on estava jo, agafant pols,
ara fent soroll, escapant del càstig
ho deixaré quan la ràbia s'apagui
I una altra vegada cara de pomes agres
per l'excés de drames i batalles
Un caos que remou les entranyes
calma trastocada per les meves ànsies
Tu xulejant-te i no em dures ni un peta
hem fumo la teva poca consciencia
no soy machista PERO! PERO!
otro rapper hetero que queda evidencia
I ara posa't la xapa per mi
cantant aquestes línies que tenen estil
y cuando me agreden no estás allí
trans for trans no hay cabida pa' lo cis
No hay cabida pa tu binarismo
punxada de testo un salto al abismo
Con un colocón que me dura un ratito
haré de mi lucha un poema bonito
No entenc ni el que sento ni el que habito
no entenc ni el que veus ni el que calles
una història amb un mal capítol
una repressió mai acabada
Tu transfobia, me da risa
Tu homofobia, me da arcadas
Tu qué fardas, de macarra
Mis bujarras et fan correr percames
¡No nos compares con tu grupi d'heterazas!
Jo no poso l'altra galta
més puta que santa,
escolta i calla
trava que no gata
amb mitja vida hem basta
malcriant la quitxalla
ni la fama ni la pasta
fulanas buscant venjança
basicas de marca blanca
menjas bamba si t'enxampen.
Que si fos per mi marxava
entra cella i cella una bala,
i així la funció s'acaba,
l'Adela somriu cansada,
per aquest dia encara falta,
no he triat el personatge
era el que quedava,
a mi tampoc m'agrada
m'hi he vist obligada
seguir viva, no hi ha altra
I en 1,2,3
Del calaix al cel
I en 1,2,3
de tot a res
ara ja no em veus,
de tant en tant em sents
veu greu però estrident
discutint amb el mirall
discutint amb la paret. (x2)
Veu greu però estrident
discutint amb el mirall
discutint amb la paret.