Ruïnes
Sense iniciativa ni saliva
no m’he tornat a sentir viva
des de la pasada pallissa
discreta i sibilina
i avui en dia si m'arreglo, és per destruirme
learning from Felinna.
Tant com jo ho sabíem
qui hi guanyava qui hi perdía
que si deixava les pastilles
esdevindria una frívola,
ni tu tan senzilla ni jo tan estupída
no ets la primera ni la última.
Tampoc ens mereixíem,
jo tant atrevida, semi suïcida
tu sempre tant intel·ligible
entre les genives, encara enganxades
cada una de les mentides que no m'empassava
Respiro més tranquila
des que et vaig perdre la pista
la falta de distancia
escanya pero no asfixia
mea culpa per mostrarme inofensiva,
arrencant crosta per mania
la ferida cicatritza.
Era una cría quan vaig matar aquell nen que patía, rebolcant-se d'agonia,
el resucito uns instants en aquestes línies
i ara miram, ni t'ho expliques
cada dia més explícita, track killer
ningú ho diria, m'assumeixo prescindible,
aprenentatges de la vida,
de cada hueco una sortida
no preguntis tu desxifra’ns
que si ens trobéssim ni ens reconeixies
Sense dir ni mu ni fer cap pataleta
vaig agafar lo just, no vaig fer ni la maleta,
nena no en farem un drama tampoc una secuela
las mías a mi vera i per llengua una escopeta
Siguent-te franc m’he tirat les pedres
a la meva finestra per evitar
que t’esquitxés la meva merda i ara què cony em queda?
Més que aquesta ràbia en un record que ara em menja…
A soles al sofà ei, desbordant-me
m’espanta estar sol i es quan més puc apreciar-me,
hi ha una part de mi que no para de recordar-te
si parles del meu jo passat, no sé de qui parles
Autodestruyèndome desde tenir consciència
que les coses boniques potser per a mi no estaven fetes,
i m’he deixat d’agafar de les teves promeses
fue pisar ese parque y que me atasen tus correas
Que a tu no et dec res més que l’experiència necessària
de desconfiar fins i tot de qui m’abraça
i jo no puc eh, comenzar de cero
pa’ verme sensible te basta con escucharme cuando te rapeo
I fora la balança que avui no em puc casi equilibrar,
rulant pel Calaix amb un somriure destrossat,
m’he carregat el sac emocional que em vas donar
i el pròxim cop vigila que igual et costa més car.
Era un crio quan vaig matar aquella nena que patia,
revolcant-se d’agonia, la resucito uns instants en aquestes línies
i ara mira’m ni t’ho expliques que jo m’he fet més mal del que mai tu podries.
track killer si m’ho proposo tia, ja no se després de tu que significa viure.
I no preguntis tu millor deixifran’s que si ens trobessim ni ens reconeixies
Sense dir ni mu ni fer cap pataleta
vaig agafar lo just, no vaig fer ni la maleta,
nena no en farem un drama tampoc una secuela
las mías a mi vera i per llengua una escopeta
Siguent-te franc m’he tirat les pedres
a la meva finestra per evitar
que t’esquitxés la meva merda i ara què cony em queda?
Més que aquesta ràbia en un record que ara em menja...