A l'Ana
Quan et vaig veure la nit es va il·luminar
aquella foscor un to càlid va agafar
no eres com les altres
que em miràvem amb ulls de sempre
una aureola blanca et feia diferent.
I vàrem anar cap a la platja a fer la nit
vàrem despertar creuant els braços
havia estat la meva nit més feliç
emborratxat de sexe entre matalassos.
Vàrem compartir el teu piset de l'Eixample
i allà el nostre amor creixia amb força i confiança
un vespre d'amor la vida va instal·lar-se dintre teu
es dirà "Alexandra" el miracle va ser etern.
I plàcidament els nous mesos van passar
i va néixer la nostra filla
era el fruit d'amor d'aquella història bonica
rosseta d'ulls blaus plena de vida.
Recordo aquell temps amb molta tendresa i nostàlgia
la teva escalfor m'és impensable no notar-la
cos i amor de dona fa que s'ampliïn les fronteres
de l'imaginari món de la felicitat.
I ara que fa un temps només et vull demanar
que no em prenguis les teves estones
seguir compartint la vida que ens va ajuntar
i junts veure créixer la nostra filla.
I ara que fa un temps només et vull demanar
que no em prenguis les teves estones.
Autor(es): Francesc Saltor