Destorb
A la que veig una noia
se'm dispara tot el cos
les mans i els peus em tremolen
la despullo si més no.
Amb la foscor de la nit
els fantasmes prenen cos
milers d'insectes dins la cambra
ja comença el meu horror.
Puc marxar sense problemes
doncs he après bé la lliçó
no és tracta pas de curar-se
sinó de deixar de ser un destorb.
El cap a punt d'explotar
et durem a un bon lloc
a la porta no hi ha reixes
i a les finestres hi ha flors.
Per "l'interfono" m'avisen
el doctor és al seu despatx
m'espera per a ajudar-me.
Què en sap ell del meu estat!
La infermera es passeja
amb somriure encarcarat.
Què tal? Com estàs? Com va el dia?
No es va deixar despullar.
Torno a casa sense sexe
els medicaments m'han cremat
com voleu que visqui la vida
si m'heu deixat sense sang.
Emboirinat em desperto
no recordo què vaig sopar
em sento trist i el cos feble
marejat de tant somniar.
Autor(es): Terra Càlida,Francesc Saltor