A prop
quan clareja el dia.
Omplir-me els ulls i acaronar-te el son
il·luminant llindars
petits fragments de fantasia. Serà que em vull quedar amb tu
serà que sóc més viu si el llaç
no té cadena.Recomençar, així com feia el riu
l'aigua en les mans no pesa.
Deixat anar el cos que saps amb tu
voreges el cabal
i se m'oblida la tristesa.I a poc a poc en un revolt
com en un vol trobem l'ullal
de la dolcesa.
Autor(es): Rafa Xambó