T'estimo tant
quan sentis la campana amb tocs virils
dient al món que sóc tan sols record
d'aquest món vil i visc amb cucs més vils.
Ni recordis, si veus aquest escrit,
la mà que el va crear: t'estimo tant
que vull que el teu enyor es torni oblit
perquè no m'hagis d'enyorar plorant.
O si potser em llegeixes quan només
el meu cos sigui fang mesclat amb fang,
no evoquis el meu pobre nom i fes
que es podreixi l'amor dins de la sang,
no fos que el savi món al morir jo
rigués mentre despulla el teu dolor.