Cançó del lladre
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.
I ara que ja sóc grandet
m'he posat en mala vida.
M'he posat a robar,
ofici de cada dia.
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina:
l'he robada en falsedat
dient que m'hi casaria.
La vila de la Bisbal,
com que és vila divertida,
no hi falta un traïdor
que va a avisar la justícia.
Em prenen i em garroten,
em fiquen dins una sitja.
Valeu-me, els meus amics,
valeu-me, la camarilla.
Veig venir cinc-cents fadrins,
tots criats de companyia:
ja deslliuren la presó,
i em treuen de la sitja.
Autor(es): Popular