Convit
El nostre poble té una illa on fer camada
sempre hem sabut on tenim el cau
espai, país, un cel i una mare
i unes paraules per poder estimar.
Vinguin aquí els qui estan al paire
trobaran veus, un port i una llar,
tindran alè quan els alens manquin
de nostra lluna no seran estranys.
I així serem com any, com bes, com tarda
que sap xisclar i dir sense aturall:
la terra és cos i el cos alens dels avis
que amb les paraules ens fan navegar.
Recordarem de l'aiguavés que canta
velles històries nobles com el mar;
beurem el suc que converteix en força
la calma boja que ens manté ancorats.
Obrim les veles, siguem aquell glop d'aire!
que no és estrany al seu gràvid espai;
facem un solc entre embats i calmes
sembrem tots junts onades pel demà.
Autor(es): Guillem Rosselló,Francesca Suau