Quan tu deies "amor"
Quan tu deies " amor"
els brolladors florien dins la tarda.
Quan tu deies " amor"
un ocell s'encenia a cada branca.
Tota la mar s'alçava de puntetes
si el teu nom estremia la distància.
Te'n recordes amor?, deies "amor"
i l'herba de la font s'enamorava.
¿Quina ona de silencis
ha escampat les petxines per la platja?
¿Quin oratge d'absència
commou aquesta angoixa primfilada?
Al lluny la teva mà -ja inútilment-
dibuixa un llarg adéu al pit de l'aire.
Autor(es): Josep Mª Llompart,Francesca Suau/ Fryderyk Chopin