Efecte papallona
No som marionetes del vostre sistema
La sang per les venes mos crema, i encara no és tard...
Si ho intentem junts qui mos frena???
El nostre segell deu bordar alegria,
Un poble unit, combatiu i en vida,
Borra les penes, i viu més escenes
Decenes de nous capítols cada dia
Després de tronar sempre amaina, ixa és la vaina,
L'esperança no has de perdre,
Els mars en calma no fan mariners,
Sigues concient de qui eres i vol-te
Les coincidències pot ser t'enamoren
Les diferències segur t'embogixen
Creus que et volen i fingixen, aixina que "listen":
Millor a soles...
Les coses grans venen sense avisar, prepara't
Mai saps Destí qué et depara,
A tú no et coneixes encara, mira't a l'espill
I crida ben fort: ARA!!!
Sigues valent i que el món no et cànvie,
Sigues valent perque en una fracció,
El més menut i insignificant canvi
Pot produir una enorme reacció
Sigues el canvi que tú vullgues vore en el món,
No pergues mai ni un segon,
Que la vida passa, i és massa curta
Aprofita el temps que el rellotge mos furta
Troba la forma de traure de tú lo millor
Rodeja't dels que teus són,
Enfronta els erros, no a qui t'insulta,
O la multa serà estancar-te en el plom...
Fes del perdó la teua catapulta,
Madurar és acceptar que no és fàcil,
N'hi molt d'imbècil, no tingues pressa
Tots som xiquets amagats en la closca
Baix la nit fosca...
... ix del capoll i alça el vol que entre vents et corona
I els límits alcança,
Revolució és renaixença, papallona
...Plou i retrona, Alça't i entona,
Eres més cos que persona
Obri bé els ulls perque tot és possible
Som fitxes de dominó en una taula... I és redona...
Cada paraula és un míssil...
Seré optimista i voldré lo difícil
Algú mostrarà son despreci, pero qué més dóna?
Nem' a plorar...
Nem' a patir
Hem de lluitar...
És el destí
Nem' a adreçar,
Nem' a seguir
Hem d'avançar
És el camí
Fem cas al cap
Fem cas al pit
Alcem el vol
Canviem els fins
Podem salvar el món junts
"Som imprevisibles, capaços de lo millor i de lo pitjor,
Tan orgullosos quan la sort somriu els nostres actes,
Tan vulnerables quan no...
Incapaços de valorar cóm toca les xicotetes coses
Un somriure, un gest d'agraïment,
Sempre alerta i desobeïnt el camí que creem correcte
Per a després queixar-mos quan el perdem
Busquem la felicitat, però no movem ni un dit
I això és un problema, les coses que no cànvies poden canviar-te
L'autèntica revolució naix en tú mateix
I és el primer pas per a ser lliures"
Autor(es): Alfons P. Daràs