Insomni
Però era una guerra i si guanyàvem te'n anaves,
Mai vam creure en contes de fades,
Tú deixaves molles de pà pa' perdre't quan m'encontrares
I van volar els minuts i segons,
Segons el meu rellotge haurem canviat de móns...
Ja no és la Lluna qui vigila els nostres passos,
Ni qui fica els nassos quan descalços acariciava el teu llom
Quan féiem patir al veïnat pujant l'acústica,
I els mobles eren còmplices del nostre escàndol
Quan fusionem els nostres cossos i la música
Que fan teus músculs si els meus volen apressar-los,
Tú pots controlar-los i fer d'ells una experiència única...
Només t'obligue a compartir-los i a tornar-los...
La vida és més senzilla si la vixc al teu costat,
Respirant el poc Oxigen que m'hages deixat...
I tornar a patir de nou insomni,
Perque palpe la pell del meu somni...
Puc ser pretenciós per voler tindre't
Però sé que tú eres lliure i el millor està per vindre...
I tornar a patir de nou insomni,
Perque palpe la pell del meu somni...
Puc ser un pesat si vull retindre't,
Però és que el millor moment del dia és quan toques el timbre...
I sense GPS et vaig recòrrer,
I juraria que també et vas còrrer...
La teua pell era el camí a seguir, quan vaig baixar del melic
I ma llengua no et va socòrrer...
Qué bon record d'aquell embolic...
La llum a fosques, el nostre millor amic
Som tan fàcils i tan complicats,
Que la pressa per sentir al final no tenia sentit
I em vas deixar sense sentit i ací ho escric, et necessite
I necessite els teus mossos i arraps, i que em confites,
Em fas sentir tan especial que sols sé riure
I dibuixar en el teu ventre el meu sinònim d'un somriure
Viuré pendent d'un fil que he de cosir a tú i no separar-me
Siguem els arquitectes d'esta nit i que no acabe,
Complir condemna eternament mirant teus ulls
Per a mí és un bon castic, i de tal crim vull ser culpable...
I tornar a patir de nou insomni,
Perque palpe la pell del meu somni...
Puc ser pretenciós per voler tindre't
Però sé que tú eres lliure i el millor està per vindre...
I tornar a patir de nou insomni,
Perque palpe la pell del meu somni...
Puc ser un pesat si vull retindre't,
Però és que el millor moment del dia és quan toques el timbre...
Xiqueta meua, que del carrer eres l'ama,
Els teus besos són mèl, el teu cos és canyella en rama
Esta nit, dic adéu al drama...
Cos a cos, un art marcial milenari,
I el respecte de 2 bons adversaris,
Fem que els astres estiguen celosos,
Fem un pacte i trenca'l que complir és de tramposos,
I el pols al que jugàvem se'n va anar de mare,
Som pòls d'estrela supernovant un nou lloc pa' anar, eh?
Crec en la màgia des de llavors...
Cànvies per somriures cadascun dels meus plors...
Colp a colp, un físic extraordinari,
I la passió de qui es vol des del parvulari
No hi ha res més dolç que el teu orgasme,
Només la inocència en que em dius t'estime a l'oït...
I estic perdut per tú, bruixa, m'has maleït,
Però ho amague baix d'un embut de sarcasme...
Desitge fer eternes les nits, i que no pugues fugir,
I que no pugues fugir...
Autor(es): Alfons P. Daràs