El cant
Les regles del joc son ben senzilles calles o pilles.
No importen els dies ni els segles
El poder es mou en cercles, cerca'l
la raó d'aquesta vida
la pots trobar a la sang de tots aquells humils
que van morir lluitant, jo a la boca duc el cant: Llibertat i esperança.
La tovallola ensangonada però, qui pensa llençar-la?
Tinc la convicció i afilada l'espasa,
a vegades tinc molta por, estic lluny de casa
no entenc el voltant, tampoc entenc què passa
potser és que sigui cec o potser que hi vegi massa.
Sól a la plaça quan cau el sol
res m'alegra el dia, tampoc res em dol
m'assec a la platja i veig un mar de tons
i deixo la ment liure sobre un mar de sons
Sols el poble salva al poble,i el més pobre és el més noble.
Saps qui és qui estreny la corda? Al poder tu poc li importes
Obre el cor que vinc a dir-te que el teu somni es possible,
junts farem un món més digne amb l'amor que portem dintre
Veig passar les pintes assegut en un portal
tothom vol ser diferent, però jo els veig a tots iguals
noi alternatiu, al servei del capital,
amb rastes i pantaques, papes amb un sou molt alt
No vol reconèixer que les coses son així
doncs s'està més còmode i no canviarà el destí
quina pena ser tan pobre quan d'altres ja neixen rics
i no creguis que és enveja, més aviat és desencís.
Em pregunto si els teus béns et fan sentir feliç
tinc un tros de terra que mai ningú no ha vist
amb roses i geranis, alzines i pins,
penso en milers de rimes mentre em perdo pels camins
(Tu) queda't a la disco sembla que estàs millor dins,
tinc cita amb la lluna i no penso tornar fins
que un petit núvol em baixi a la terra de nou
enfili el meu carrer i m'en torni sol al pou
vinc amb la sang freda d'aquell qui
no vol els ulls venats i somriu al seu butxí.
Doncs se sent en pau amb el camí
tot i que la fi ja estigui aquí.
Dius que creus en una idea, pero tens una idea vaga,
ells creuen en la pasta i tenen les coses ben clares.
Jo que era d'aquells que no creia en els fantasmes,
l'altre dia ens vam veure i em van entrar els espasmes.
Així està el panorama, la gent parla més que actúa,
qui ahir estava amb mi és qui avui em fot la púa
no m'expliquis històries perquè, creu-me, me la sua
reconec els gossos, els veig moure la cua.
La gent no té consciencia del poder que posseeix
i davant de la ignorància la impotència m'envaeix.
Mai he acabat de creure que un rep el que mereix
la pau i la justícia se les crea un mateix.