El contracte de la vida
Camino per la vida, vida a mi no em facis cas,
com un tros de ganàs però al final és quan trec l'as
les sil·labes al compàs, que et deixen més blanc que la pols del teu nas.
Jo tinc el SAS, la CIA i el Mossad sota la pista dels atemtats
agents infiltrats controlen governs també caps nuclears.
Ajuda humanitària o guerra de sota mà?
Ells no et venen a salvar,
ells venen a robar-te el pa,
el gas, el petroli, les mines,
la cosa es veu molt diferent quan et roben la vida
Hi ha qui lluita per un canvi,
qui lluita per la frontera,
però quan es vessa la sang,
quins interessos hi ha darrera?
El poble és el que jeu sota el jou de la bandera
del poder mundial en forma de bitlletera
I qui no vol la independència i decidir per si mateix?
Però jo tinc més por als bancs que a 'Expanya', m'entens?
Ells tenen el poder del crèdit, tenir-te lligat
i que amb la teva ignorància et pensis que això es la llibertat.
Germà, ja t'hauràn trincat,
ja et tindràn al sac, just fuck
als bancs i als estats.
No veus que el món és un tauler d'escacs?
Escarbats entrenats arrossegant la merda cap al seu costat
Ningú t'ensenyarà a llegir entre línies
la lletra petita del contracte de la vida, noi.
Quin poder ens lliga, ens domina?
La meva ànima crida, busco però no trobo la sortida.
Estàvem al carrer a la carrera amb els mossos darrera,
contenidors en flames creuats a la carretera,
y no era el 36, era ahír, pels carrers del centre, però
l'endemà pel matí, tot era com sempre.
No ho vaig entendre, de fet jo no entec res,
Busco l'essència i no sé ben bé el que és.
La diferència la marca el petit gest,
t'interessa estimar, o t'estimes l'interès?
Darrere aquesta vena s'amaga tot un món nou,
procuro deslligar-la, la veritat és la que em mou.
Ja no em faig preguntes guardo el buit dins el meu ventre
és com una ferida oberta desde el maleït Desembre.
Desde sempre, pels de sempre, pels que no tenen nom,
pels que pensen i defensen, lluiten per allò que són.
Parlen d'un mon feliç, però no sé a on,
surto de la bombolla i no soporto aquest dolor.
Ni la mateixa canço, vull el so del silenci,
sentir-me en pau quan la batalla comenci, si,
jo soc mortal però no la meva ànima,
que llança pedres a l'ull de la piràmide
Ningú t'ensenyarà...