El gran mercader
ens trobem altra vegada, nova ensarronada, nou atracament.
els mercats de blanca banca s’han saltat la tanca amb els seus invents,
al rescat de la donzella ells, que viuen d’ella, ni sants ni innocents.
or, motor, farlopa i febre toca gat per llebre, merda de sorteig!
amplifiquen les llumetes amb noticies netes, xous i safareig.
uns, que escriuen amb l’esquerra, van drets a la guerra en nom de l’avenç.
l’ultra centre paga i mana, l’odi s’engalana, de verí van plens.
són gentils amb ells mateixos, tot i no ser peixos sempre tenen sed.
Generosos amb la casta però si no hi ha pasta, cara a la pared.
déu mercat té moltes normes, sumes, fraus i informes; van venent merder.
i entre caixes buides i llars destruïdes; el gran mercader.
la llei del llamp, el feu i el banc, quan no ho veu bé va i treu el tanc.
els cracs són seus i parts del pla, no és flor, ni fruit, ni carn, ni gla.
a la mar i l’hort, al riu i l’om, un munt de plom, i foc a foc i moc a moc la fi del mot.
tot el que dic és clar i se sap, la sang em bull al fel i al cap,
un se me’n fot, un jo ja ho tinc, on dos més dos diu que en fan cinc.
del cel al sot de pet al pot, i foc a foc la fi del mot.
fa temps que put i als reis ni mut i foc a foc la fi del mot.
Autor(es): Oriol Casas