Peus i cap
d’allà van sortir 10000 cagades certes fòbies,
avui al matí, confós i tip m’he dit:
- demà, tornaran les migratòries.
ahir, era un nen distret pels uniformes,
cantant als descosits, cremava hores il·lusòries,
avui, al mirall, m’ha dit un vell company:
- demà, reescriuràs més frases toves.
així vaig notar que a les palpentes no hi ha presses.
així vaig notar com tocaven peus i cap.
peus i cap
qui sap quan acaben les causes i les ombres,
potser no marxen mai i ens van seguint arreu i alhora.
l’encís per gaudir em fa ballar i patir,
un delit que desitjo i que m’angoixa.
qui sap on comencen les voltes d’una noria,
van pujant o baixant depèn dels ulls i de la boira.
mandrós i atrevit; dur i tou com el granit,
sumant decepcions, fils i respostes.
així vaig notar que a les palpentes no hi ha presses.
així vaig notar com tocaven peus i cap.
l’espai és la barreja dels principis i els finals,
el seu temps no és més que un temple dividit en rituals,
la calma i la tempesta porten flors que porten pals
m’arrenco les foteses i els bons camins seran mortals.
Autor(es): Oriol Casas