El llibre mut
en un autobús blau
mira i no la veu
poca pau,
i en els retrovisors
les llums de colors
fan del que és real
un esbós.
Un seient més enllà
hi ha una dona que dorm
un banquer, un polític
i un soldat,
en el vidre el reflex
sinistre i complex
d'un llibre vell,
mut i oblidat.
Imatges mundanes,
sagrades, profanes,
contades per vius i per morts.
Històries llunyanes
de vida dels altres,
contades al barri dels sords.
Coristes, donzelles,
cambrers, fusters,
ei! jo he vist el seient primer.
No donis l'esquena
a qui tens al darrera
potser sap on dus els diners.
Se'n va a casa trist
perquè avui no ha vist
la noia pujar
a l'autobús,
a la fi del trajecte
l'última parada
es mira al vidre
i veu un dibuix.
Tranquil fixa els ulls
en el seient
on encara dorm
el llibre mut,
el vol agafar
se'l voldria endur
per consol et dóna
un llibre mut.
El llibre és mut
el cor és vell,
i en el món
cada cosa té un nom,
i no té nom ningú
si ningú no és ell
quan és tard cal tornar a casa
i res més.